Títol	Autor	La Principal de la Bisbal en concert
Tot per la pau	J.W.Stole
Paraules d'amor	Joan Manel Serrat
Per tu ploro,llevantina	Pep Ventura- Vicenç Bou
La mare	Joan Costa
Les fulles seques sota el mas ventós	Enric Morara, Jaume Bonaterra
Pel teu amor: Rosó	Josep Ribas
La viuda alegre	Franz Lehar
Amor de hombre	Soutullo i Vert
Toreador	georges Bizet
Sempre Libera	Giuseppe Verdi
Caruso	Lucio Dalla
Rapsodia per la pau El cant dels ocells Imagina La vida és bella Himne a l'alegria	John Lennon- Paul McCartney Nicola Piovani Ludwig van Beethoven
El Batallador	Enric Masana

25 anys de concerts!!

Eren els finals de la dècada dels 70. L’efervescència catalana estava en el seu punt més àlgid i el catalanisme floria – volia florir – per tots costats. La música en fou una gran aliada i les orquestres també ho copsaren.
Jordi Garanger i Albert Monjó era la parella de cantants de La Principal a la temporada 79/80 i 80/81. L’un, valent i descarat, es decantava pels temes més forts, més “de pinyol”. L’altra, delicat i més íntim, tirava cap als cantautors. Fou l’inici d’uns 25 anys que ara volem celebrar amb tots vosaltres.
D’aleshores ençà els concerts cantats (els concerts lírics) anaren agafant consistència i importància i poc a poc substituïren als famosos concerts de festa major (els del cafè, els del vals–jota damunt la taula de billar) i també als concerts de cobla que per aquella època s’havien posat de moda. I, és clar, sorgí una figura amb un paper dins l’orquestra que fins aleshores havia assumit, habitualment, un dels mateixos músics: El cantant.
Qui no recorda els famosos cantants de l’època!! Els Mendoza, Garanger, Carmelo, Cristian, Thomas... I poc a poc les primeres cantants: Una joveníssima Nina, Betina, Glòria, Susanna... Tots ells amb una qualitat de veu indiscutible lligada a un perfecte saber estar a l’escenari. Ràpidament es convertiren en la cara visible de l’orquestra.
Els repertoris s’amplien, es té més cura del vestuari, es comença a jugar amb efectes de llum, els equips de so són cada vegada més bons, es comença a teatralitzar algun tema, es busquen arguments, es prepara un sentit global del concert... En definitiva, es busca fer i donar espectacle!
La Principal de La Bisbal ha tingut la sort de comptar amb uns solistes lírics de renom, de gran qualitat i elegant solvència. Però en els darrers anys aquest fet s’ha vist encara més incrementat per la gran versatilitat, simpatia i bon saber fer d’un quartet de veus que, certament, passarà no solament a les planes de la història de La Principal sinó a la de les cobles – orquestres. No cal definir-los, no cal enumerar les seves qualitats, no cal. Fa anys que estan al davant de l’orquestra i ja ho demostren cada dia que, guapíssims i elegants, pugen dalt l’escenari. Només els heu d’escoltar. Veure’ls també, però sobretot escoltar. Un a un, junts a quatre veus, fent duos, fent trios, fent veus als solistes... Ho fan tot i ho fan bé.