Modest Cuixart mor als 81 anys
L´església de Sant Martí de Palafrugell no va donar l´abast per acollir les més de mil persones que van assistir als funerals per l´artista Modest Cuixart. En l´acte del sepeli, hi van assistir, entre altres, el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manel Tresserras, Jordi Vilajoana, vicepresident del Congrés dels Diputats, Teresa Ferrés, alcaldessa de Palamós i ahir presidenta en funcions de la Diputació de Girona, Ricard Herrero, president del Consell Comarcal del Baix Empordà, Lluís Medir, alcalde de Palafrugell, Jordi Martinoy, delegat de Governació de la Generalitat a Girona, Miquel Sitjar, delegat de Cultura de la Generalitat, Frederic Suñer, exalcalde de Palafrugell, Glòria Cruz, regidora de Cultura de la població, així com Arcadi Calzada, president de Caixa Girona i la seva fundació, el director de cinema Pere Portabella, l´escriptor Baltasar Porcel, l´exconseller Macià Alavedra i l´expresident de la Generalitat Jordi Pujol.
De sempre, el seu art va estar al servei de la música, des d'aquell cartell que va pintar, l'any 50, anunciant el concert del gran pianista Willie Smith "The Lion" a Barcelona, fins a dissenyar el penó de la coral "Mestre Sirés" de Palafrugell. La Fundació Cuixart també participa, cada any, en els "Cicles de concerts a les galeries d'art", oferint recitals de música clàssica, ètnica i jazz a la seu de Barcelona.El 1982, Modest Cuixart va rebre un homenatge a l'Espace Auditorium Maurice Ravel de Lió (França) amb la participació de "La Principal de la Bisbal", el mestre Ricard Viladesau li dedicà la sardana "Flors esventades" (obligada de tenora i tible) inspirada en la pintura del mateix nom. El 12 d'agost del 1983, Cuixart va organitzar un concert-homenatge a Viladesau, als jardins de casa seva, amb l'actuació de "La Principal de la Bisbal" i la coral "Mestre Sirés".
El mateix any coincidint amb els cent anys de La Principal de la Bisbal, Modest Cuixart va pintar l'obra "Catalunya és La Principal", que esdevingué el referent visual de tots els actes commemoratius del centenari.
El divendres 26 de maig de 2006, es va presentar el CD-homenatge Modest Cuixart - "El color de les Festes de Primavera", en el Teatre Municipal de Palafrugell. Un cop finalitzat el concert de La Principal de la Bisbal, les autoritats es dirigiren cap als jardins de Can Cuixart, on cada any l'artista organitzava una recepció privada, que era el tret de sortida de les Festes de Primavera.
A "es Xalet" La Principal va interpretar les tres sardanes dedicades a la família Cuixart: "Flors esventades" i "En Joan petit" del mestre Ricard Viladesau, i "El color de les Festes de Primavera" la sardana estrena del mestre Antoni Mas Bou.
L'acte a Can Cuixart va ser multitudinari, durant el concert, el pintor visiblement emocionat va declarar: "Estic molt agraït per tots els amics que avui m'acompanyeu: autoritats i membres del grup de festes, però, sobretot la meva admiració per aquests excel·lents músics de La Principal de la Bisbal, autèntics poetes de la nostra música."
Modest Cuixart va morir el 31 d'octubre, després d´haver estat ingressat a l´hospital des del 12 d´agost, en que va patir una greu caiguda a casa seva, de la qual va ser intervingut quirúrgicament.
L'atzar va fer que fos enterrat el dia de Tots Sants, el mateix dia es va celebrar al Teatre Jardí de Figueres, un concert homenatge a un altre geni, Joaquim Serra. Hi actuaven La Principal de la Bisbal, l'Orquestra de Cambra de l'Empordà i l'Orquestra Filharmònica de Catalunya. Junts de nou, la “seva cobla” i l'orquestra de cambra que l'any 1991, va estrenar en el mateix escenari, l'obra que li va dedicar Xavier Montsalvatge, "El misteri Cuixart".Per acabar el concert les tres formacions havien preparat conjuntament la sardana “Recordant Vic”. Quan va arribar el moment, el mestre Carles Coll va demanar al públic que omplia la sala, de canviar el títol de l'obra per un dia, i anomenar-la "Recordant a Modest Cuixart”, la sala va esclatar en aplaudiments abans de començar la música, foren aplaudiments sincers, una ovació que només el so del flabiol al començar la sardana va aconseguir aturar. Et recordarem sempre...