cicle diputacio 2009

Cicle anual de Concerts de Música de Cobla
La Principal de la Bisbal ha estat seleccionada enguany per a executar el cicle de 25 concerts que s'ofereixen als municipis de les terres de Girona. La Diputació de Girona d'ençà de l'any 1999 organitza el Cicle anual de Concerts de Música de Cobla que és obert a la participació dels ajuntaments de la demarcació. El cicle de concerts estarà dedicat al Centenari de la Costa Brava, font d’inspiració de molts compositors de casa nostra, on les seves obres versen sobre temes paisatgístics del litoral que els ha vist néixer i amb la qual se senten plenament identificats.
Són autors destacats: Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols) amb el seu memorable “Juny”, Joaquim Serra (Peralada) autor del poema simfònic “Puigsoliu”, Josep Mª. Vilà i Gandol (Sant Feliu de Guíxols) escrigué “Mar plana”, el príncep de la tenora Ricard Viladesau (Calonge) autor de la sardana dedicada a Josep Pla “L’Empordanet”, Josep Vicens “Xaxu” (l'Escala) creador de les sardanes més populars com “Carícies”, Vicenç Bou (Torroella de Montgrí) màxim representant de la sardana melòdica amb “Cants de Maig”, Josep Blanch i Reynalt (Castelló d’Empúries) autor de la inspirada “La noia matinera”, Domènec Moner (Lloret de Mar) amb “Aimada Joaquima” o Frederic Sirés (Begur) compositor de sardanes a més de la popular havanera “La Gavina”. La Costa Brava és una terra d'acollida d'artistes, el mar i la seva gent han captivat molts creadors vinguts de fora, i pintors, escriptors o directors de cinema han lloat la bellesa del paisatge en la seva obra. Els compositors catalans no n'han estat cap excepció. “La cobla "Principal de La Bisbal" és sinònim de qualitat, que a través dels anys ha mantingut amb escreix el bo i millor de la tradició." Antoni Ros Marbà, director (resident a Calonge cada estiu) "La Principal de la Bisbal és el conjunto de más solera para ofrecer en su genuino sentido ampurdanés la música popular por antonomasia." La Vanguardia (21 d’agost 1974). Xavier Montsalvatge, compositor (residia a Calella de Palafrugell durant les vacances)
La Principal de la Bisbal ha tocat al llarg d'aquests 120 anys de vida moltíssimes vegades a tots els pobles del litoral gironí, on ha tingut l'oportunitat de donar a conèixer la sardana a molts il·lustres estiuejants de dintre i fora del nostre país. La Principal fou la cobla predilecta de Pau Casals, Juli Garreta, i de tots els grans clàssics de la sardana. Així doncs en el seu repertori hi figuren les sardanes i obres per a cobla de més relleu i transcendència. "[...] ha aparegut una cobla que ofereix la novetat d'ésser un conjunt perfecte: la Cobla de la Bisbal, la magnífica, deliciosa, cobla de la Bisbal.[...] Al meu modest entendre, no solament és la millor cobla de sardanes del present moment, sinó que és la millor cobla que ha existit des que es toquen sardanes en el país. És una lligada meravella, un conjunt prodigiós, un resultat perfecte". Josep Pla. El meu país. Destino, OC VII, 419, 421, 423. "Els músics de les Principals, acaben les sardanes, enfunden els instruments i se'n van a un envelat... diferent! Els músics també van a ballar? Oh no! Com aquells batedors que s'aixecaven del jaç per anar a jeure a l'altra era, ells també van altra vegada a tocar. Només una diferència. Ara canvien la tenora pel saxofon del fox anglès i el tamborí i el flabiol per les maraques, o carbasses plenes de perdigons, del dansó cubà. Cinc minuts després que l'orquestra ha interpretat el "Per tu ploro", del mestre Pep Ventura, el solista -la millor tenora del país- fa el rumbero (...)" Carles Sentís, de l'article "La Bisbal, el niu dels envelats", L'Instant, 21 d'agost de1935. Fundada l'any 1888, La Principal de la Bisbal ha vist néixer la Costa Brava i com ha evolucionat fins arribar on és ara. La cobla, des dels seus inicis ha estat estretament lligada al litoral gironí i les persones que l'han fet gran, com per exemple: Ferran Agulló: escriptor, poeta, advocat, gastrònom i polític de la Lliga Regionalista de Catalunya, fou qui publicà per primer cop el nom “Costa Brava”. Agulló va ser un gran admirador de la Principal de la Bisbal des de la seva fundació i gràcies a l'escriptor La Principal va fer les primeres actuacions a la vila de Blanes. Així ho va glossar l'historiador blanenc Aitor Roger en una conferència sobre la figura d'Agulló: “va estiuejar a Blanes entre 1902 i 1915 i considerava la vila el seu poble d'adopció, recordant-lo com un prohom, un filantrop que pagava activitats culturals i que va aconseguir que La Principal de la Bisbal acudís a Blanes per la Festa Major, un gastrònom entusiasta i un visionari que ja reclamava convertir la Costa Brava en destí turístic d'elits”. Josep Ensesa: De la mà de l'arquitecte Rafael Masó edificà la ciutat residencial de s'Agaró magníficament integrada al medi. De seguida s'Agaró va esdevenir punt de trobada d'artistes i homes de lletres, de teatre i de polítics catalans i espanyols, i s'hi van celebrar nombroses festes, sopars, balls, sardanes, batalles de flors i festes esportives i nàutiques. Gran admirador de la cobla, La Principal realitzà treballs fotogràfics a casa seva, actuà cada any als Festivals de Música de s'Agaró i en festes privades al mític Hostal la Gavina, com per exemple davant de Cole Porter: “Contrató a la “cobla” de La Bisbal y a una “colla” de sardanistas que actuaron en la plaza sobre la que daba el gran salón. Cole Porter quedó encantado con el improvisado e inédito espectáculo. Se intersó tanto por la música como por los instrumentos, en especial por la tenora”. Jaime Arias,La vanguardia, Magazine, 16 – 09 – 2007 Així doncs, la Costa Brava -bressol immillorable per a les obres d'artistes del món de la música per a cobla- és la història antiga i recent de la sardana.

Cicle anual de Concerts de Música de Cobla

La Principal de la Bisbal ha estat seleccionada enguany per a executar el cicle de 25 concerts que s'ofereixen als municipis de les terres de Girona. La Diputació de Girona d'ençà de l'any 1999 organitza el Cicle anual de Concerts de Música de Cobla que és obert a la participació dels ajuntaments de la demarcació.
El cicle de concerts estarà dedicat al Centenari de la Costa Brava, font d’inspiració de molts compositors de casa nostra, on les seves obres versen sobre temes paisatgístics del litoral que els ha vist néixer i amb la qual se senten plenament identificats.

Són autors destacats: Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols) amb el seu memorable “Juny”, Joaquim Serra (Peralada) autor del poema simfònic “Puigsoliu”, Josep Mª. Vilà i Gandol (Sant Feliu de Guíxols) escrigué “Mar plana”, el príncep de la tenora Ricard Viladesau (Calonge) autor de la sardana dedicada a Josep Pla “L’Empordanet”, Josep Vicens “Xaxu” (l'Escala) creador de les sardanes més populars com “Carícies”, Vicenç Bou (Torroella de Montgrí) màxim representant de la sardana melòdica amb “Cants de Maig”, Josep Blanch i Reynalt (Castelló d’Empúries) autor de la inspirada “La noia matinera”, Domènec Moner (Lloret de Mar) amb “Aimada Joaquima” o Frederic Sirés (Begur) compositor de sardanes a més de la popular havanera “La Gavina”.

La Costa Brava és una terra d'acollida d'artistes, el mar i la seva gent han captivat molts creadors vinguts de fora, i pintors, escriptors o directors de cinema han lloat la bellesa del paisatge en la seva obra. Els compositors catalans no n'han estat cap excepció.

“La cobla "Principal de La Bisbal" és sinònim de qualitat, que a través dels anys ha mantingut amb escreix el bo i millor de la tradició."

Antoni Ros Marbà, director (resident a Calonge cada estiu)

"La Principal de la Bisbal és el conjunto de más solera para ofrecer en su genuino sentido ampurdanés la música popular por antonomasia." La Vanguardia (21 d’agost 1974).

Xavier Montsalvatge, compositor (residia a Calella de Palafrugell durant les vacances)

La Principal de la Bisbal ha tocat al llarg d'aquests 120 anys de vida moltíssimes vegades a tots els pobles del litoral gironí, on ha tingut l'oportunitat de donar a conèixer la sardana a molts il·lustres estiuejants de dintre i fora del nostre país. La Principal fou la cobla predilecta de Pau Casals, Juli Garreta, i de tots els grans clàssics de la sardana. Així doncs en el seu repertori hi figuren les sardanes i obres per a cobla de més relleu i transcendència.
"[...] ha aparegut una cobla que ofereix la novetat d'ésser un conjunt perfecte: la Cobla de la Bisbal, la magnífica, deliciosa, cobla de la Bisbal.[...] Al meu modest entendre, no solament és la millor cobla de sardanes del present moment, sinó que és la millor cobla que ha existit des que es toquen sardanes en el país. És una lligada meravella, un conjunt prodigiós, un resultat perfecte".

Josep Pla. El meu país. Destino, OC VII, 419, 421, 423.

"Els músics de les Principals, acaben les sardanes, enfunden els instruments i se'n van a un envelat... diferent! Els músics també van a ballar? Oh no! Com aquells batedors que s'aixecaven del jaç per anar a jeure a l'altra era, ells també van altra vegada a tocar. Només una diferència. Ara canvien la tenora pel saxofon del fox anglès i el tamborí i el flabiol per les maraques, o carbasses plenes de perdigons, del dansó cubà. Cinc minuts després que l'orquestra ha interpretat el "Per tu ploro", del mestre Pep Ventura, el solista -la millor tenora del país- fa el rumbero (...)"

Carles Sentís, de l'article "La Bisbal, el niu dels envelats", L'Instant, 21 d'agost de1935.

Fundada l'any 1888, La Principal de la Bisbal ha vist néixer la Costa Brava i com ha evolucionat fins arribar on és ara. La cobla, des dels seus inicis ha estat estretament lligada al litoral gironí i les persones que l'han fet gran, com per exemple:
Ferran Agulló: escriptor, poeta, advocat, gastrònom i polític de la Lliga Regionalista de Catalunya, fou qui publicà per primer cop el nom “Costa Brava”. Agulló va ser un gran admirador de la Principal de la Bisbal des de la seva fundació i gràcies a l'escriptor La Principal va fer les primeres actuacions a la vila de Blanes. Així ho va glossar l'historiador blanenc Aitor Roger en una conferència sobre la figura d'Agulló: “va estiuejar a Blanes entre 1902 i 1915 i considerava la vila el seu poble d'adopció, recordant-lo com un prohom, un filantrop que pagava activitats culturals i que va aconseguir que La Principal de la Bisbal acudís a Blanes per la Festa Major, un gastrònom entusiasta i un visionari que ja reclamava convertir la Costa Brava en destí turístic d'elits”.
Josep Ensesa:
De la mà de l'arquitecte Rafael Masó edificà la ciutat residencial de s'Agaró magníficament integrada al medi. De seguida s'Agaró va esdevenir punt de trobada d'artistes i homes de lletres, de teatre i de polítics catalans i espanyols, i s'hi van celebrar nombroses festes, sopars, balls, sardanes, batalles de flors i festes esportives i nàutiques. Gran admirador de la cobla, La Principal realitzà treballs fotogràfics a casa seva, actuà cada any als Festivals de Música de s'Agaró i en festes privades al mític Hostal la Gavina, com per exemple davant de Cole Porter:
“Contrató a la “cobla” de La Bisbal y a una “colla” de sardanistas que actuaron en la plaza sobre la que daba el gran salón. Cole Porter quedó encantado con el improvisado e inédito espectáculo. Se intersó tanto por la música como por los instrumentos, en especial por la tenora”.
Jaime Arias,La vanguardia, Magazine, 16 – 09 – 2007

Així doncs, la Costa Brava -bressol immillorable per a les obres d'artistes del món de la música per a cobla- és la història antiga i recent de la sardana.