Aquests són alguns dels comentaris que destacades personalitats han brindat al llarg dels temps a La Principal de la Bisbal.


"[...]ha aparegut una cobla que ofereix la novetat d'ésser un conjunt perfecte: la Cobla de la Bisbal, la magnífica, deliciosa, cobla de la Bisbal.[...]
Al meu modest entendre, no solament és la millor cobla de sardanes del present moment, sinó que és la millor cobla que ha existit des que es toquen sardanes en el país. És una lligada meravella, un conjunt prodigiós, un resultat perfecte.
És un conjunt. Aquesta és la gran sorpresa. És una cobla que posa l'accent sobre la integració global, i aquest fet és d'una tal novetat que mereix els més càlids elogis.[...] Per crear el conjunt, els executants més destacats no han pas hagut de minimitzar-se; jo diria, més aviat, que el restant de la cobla ha hagut d'ascendir fins a ells.[...]
Es podria dir molt més, naturalment; no crec, però, que es pogués dir menys. La cobla de la Bisbal dels nostres dies és una institució admirable."(Josep Pla. El meu país. Destino, OC VII, 419, 421, 423).

La Principal de La Bisbal sempre ha estat objecte de judicis altament elogiosos per part dels escriptors: Joan Alavedra, Joaquim Casas, Francesc Civil, Josep Pla, Pere Lloberas, Narcís – Jordi Aragó, Josep Faulí, Manuel Ibàñez – Escofet, Francesc de P. Llach, Andreu – Avel·lí Artís "Sempronio", Narcís de Carreras, i dels crítics musicals Manuel Valls, Jordi Maluquer, Eugeni Molero, Lluís Albert, etc.

Lliurament de l'obra dedicada al centenari de La Principal per part de l'autor Modest Cuixart, que esdevingué el referent visual dels actes commemoratius.

Josep Pla parlant amigablement amb Ricard Viladesau.

 

"Sentir interpretar les meves sardanes per La Principal és escoltar el que he escrit" (Manuel Saderra Puigferrer).

Manuel Saderra 

 

Referenciada per Manuel Valls en la seva HISTÒRIA DE LA MÚSICA CATALANA, per la GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA, la trilogia LA SARDANA i totes les publicacions al·lusives al tema, La Principal també té publicats diferents llibres sobre la seva història.

La Principal de la Bisbal amb el gran violoncelista i català universal Pau Casals, en una trobada a  Prada de Conflent durant l'exili.

Restitució del títol de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya per part del Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Josep Tarradellas.

La Principal de la Bisbal fou la cobla predilecta de Pau Casals, Juli Garreta, i de tots els grans clàssics de la sardana. Així doncs en el seu repertori hi figuren les sardanes i obres per a cobla de més relleu i transcendència.

"La Principal de la Bisbal és el conjunto de más solera para ofrecer en su genuino sentido ampurdanés la música popular por antonomasia" Xavier Montsalvatge. La Vanguardia (21 d’agost 1974).

Xavier Montsalvatge

 

La cobla "Principal de La Bisbal" és sinònim de qualitat, que a través dels anys ha mantingut amb escreix el bo i millor de la tradició"
 
Antoni Ros Marbà, director

Antoni Ros Marbà

"En els moments difícils per al país s’ha convertit en un dels símbols més palesos de la pública demostració d’una perseguida identitat nacional" Oriol Martorell.

  Oriol Martorell.

 

La Principal acompanyant Madeleine Carroll

El clarinetista i director Artie Shaw durant la seva estada a Catalunya fou un fervent admirador de La Principal.

La Principal també ha estat admirada per moltes figures de l’art i la ciència, la política i el pensament,entre elles: Francesc Macià, Alfons XII, Francesc Cambó, Vincent d`Indy, Manuel de Falla, Franck Marshall, Lluís Millet, el mariscal Joffre, Francesc Pujol, , Eduard Toldrà, Rafael Ferrer, Enric Casals, Antoni Ros Marbà, Artie Shaw, Montserrat Alavedra, Xavier Montsalvatge, Antonio Gutiérrez Mellado, Manuel Saderra i Puigferrer, Salvador Brotons, Josep Lluís Vilaseca, Modest Cuixart, Madeleine Carroll, Pompeu Fabra, Carmen Amaya, etc.

Vincent d'Indy, gran admirador de la Principal

 Manuel de Falla fotografiat junt amb la Principal

 

"La cobla La Principal de la Bisbal, fundada ara fa noranta anys, ha mantingut al llarg de tot el seu historial una línia de gran dignitat en els seus programes i les seves interpretacions i ha contribuït a la divulgació de les obres més valuoses del repertori de sardanes i música per a cobla. Ha estat guardonada en tots els certàmens en els quals ha pres part i, sempre fidel a Catalunya, ha protagonitzat esdeveniments importants de la vida musical catalana(. . . . . . . )" Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Josep Tarradellas (23 d`octubre1977).

El Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Josep Tarradellas amb Conrad Saló

 

Hi ha noms i institucions que un poble no pot oblidar. (...) La Principal  de la Bisbal és una institució exemplar en la història cultural de Catalunya, des de la seva creació fins avui, per la seva tasca continuada, modèlica, amb un desig constant de fer obra ben feta, seguint la millor tradició catalana".
Molt Honorable President de la Generalitat, Sr. Jordi Pujol. Barcelona, 17 de març de 1982

Els músics de La Principal amb el Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Jordi Pujol i Sra.

 

 Carmen Amaya , ballant sardanes a Palafrugell

Amb el Molt Honorable President de la Generalitat Sr. Pasqual Maragall i el batlle de Barcelona,Excm. Sr Jordi Hereu

 

El mariscal Joseph Joffre, fill de Rivesaltes, va plorar a París escoltant laPrincipal de la Bisbal quan va interpretar "El pardal" i "Per tu ploro", dues peces de Pep Ventura:

«Joffre dret, inexpressiu, sentia les notes melangioses. Nosaltres, inquiets, davant d´aquella immobilitat, buscàrem el signe evident de l´emoció i ben aviat el descobrirem en els seus ulls blaus. Unes llàgrimes clares rodaven cara avall del mariscal de França. El cant de la pàtria li havia arribat ben endins, i Joffre, figura immmortal de la humanitat, descobria, a través de la cançó, la profunditat de les seves arrels catalanes».

Article de Met Miravitlles al diari La Publicitat, 1937

El mariscal Joffre

 

 

 

“No cada dia tenim la sort de sentir La Principal de la Bisbal tocant sardanes al passeig i el regust que deixa un luxe com aquest encara perdura. (...) Després de la mitja part, he sentit una sardana més i el començament de la següent, la «Maria de les trenes» i me n’he anat cap a casa. Mai no espero que s’acabi una audició. M’estimo més sentir com la música es va esvanint mentre agafo els estrets carrerons, fins que em queda tan sols el so del contrabaix i les notes punyents de les tenores. I sé que quan sigui a mig camí de Sant Amanç, per alguna estranya llei de l’acústica, els sons de tots els instruments m’hauran seguit per damunt de les teulades, hauran baixat pel caire de l’escola Gaziel, on refaran la «Maria de les Trenes» i flotaran parsimoniosament en avall per enterrar-se en els camps del jove pagès del davant de Casa Rovira”.


De les memòries de John i Patricia Langdon-Davies

John Langdon-Davies

 

 

(…) En la cobla <La Principal de la Bisbal> , la qual tants de records evoca al meu esperit, saludo amb afecte aquestes meritíssimes institucions populars nostres. (…)”.

President Francesc Macià (Sant Feliu de Guíxols, 1 d’agost de 1932)

 



President Francesc Macià