|
"El
primer triomf artístic de La Principal de la Bisbal es produí sols
quatre anys després de la seva creació (el 1892). A Barcelona havia
estat convocat un certamen de cobles amb motiu de la commemoració del IV
centenari del descobriment d’Amèrica, en el qual participaren algunes
de les formacions més prestigioses de l’època (...)
La Principal de la Bisbal obtingué el primer premi d’execució (...) i
el segon de lectura |
|
|
Formació de la Principal que obtingué
el premi l'any
1892 |
(...)
"Algun temps després (el 1897) La Principal de la Bisbal havia d’obtenir
el segon premi en un concurs
de cobles
celebrat a Girona".
(...)
"L’any 1902 i en ocasió de les Festes de la Mercè, l’Ajuntament de
Barcelona organitzà un concurs de cobles en el qual participaren setze
formacions (...). Cada cobla havia de tocar dues obres. Una sardana d’interpretació
obligada era Toc d’oració (Pep Ventura). L’altra era de lliure elecció
(...).
La sardana de lliure elecció que escolliren els músics de la Bisbal era La
fada (Juli Garreta). (...) La Principal va obtenir "Medalla d’or, Premi d’Honor
i Diploma de Mèrit".
(...)
"Algun temps després (el 1906) La Principal de la Bisbal era premiada
novament en un concurs de cobles
celebrat a Girona".
(...)
"L’any 1912 La Principal assoliria el primer premi en un concurs d’orquestres
celebrat a Girona i el 1916 el primer premi en un concurs de cobles també
celebrat a Girona".
|
|
(...)
"En
vida del President Macià, la Generalitat de Catalunya convoca (el 1932) un
doble concurs de cobles per atorgar la denominació de "Cobla oficial de la
Generalitat de Catalunya".
(...) El 26 de juliol de 1932 tingué lloc al
Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat un certamen de cobles, la
guanyadora del qual esdevindria "Cobla Oficial" per les comarques
barcelonines i tarragonines (...). |
|
La primera formació com a cobla oficial
de la Generalitat de Catalunya |
|
Uns
quants dies després (l’1 d’agost de 1932) el certamen es repetia a Sant
Feliu de Guíxols, per tal de decidir quina havia d’ésser la "Cobla
Oficial" pel que feia a les comarques gironines i lleidatanes. (...) La
cobla guanyadora a Sant Feliu fou La Principal de la Bisbal.
Així
ens explica el periodista Eugeni
Molero la participació de La Principal de la Bisbal en els certàmens
i concursos de cobles durant el transcurs de la seva història. Precisament el
darrer Títol de "Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya" li fou
restituït el 8 de setembre de 1978 a través d’una Ordre del President Josep
Tarradellas.
|
|
|
Manuscrit original de l'ordre de
restitució del títol de Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya a
La Principal de la Bisbal signat pel Molt Honorable President Josep
Tarradellas. |
|
|
Dels
altres mèrits de la formació podem destacar els següents:
* L'any 1988,
i coincidint amb la celebració del Centenari, li fou atorgada
la prestigiosa Creu
de Sant Jordi de la Generalitat
de Catalunya, premi creat per distingir les persones naturals o jurídiques
que pel seu mèrit hagin prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de
la seva identitat o, més generalment en el pla cívic i cultural.
|
|
|
|
El concert commemoratiu del Centenari,
que tingué lloc a la Basílica de Montserrat |
Josep Cassú rep la Creu de Sant Jordi
de mans del Molt Honorable President
Jordi Pujol |
|
|
|
|
*L’any
1992 La Principal de la Bisbal és nomenada Cobla Olímpica,
participà en la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de
Barcelona’92 acompanyant les veus de Montserrat Caballé i Josep
Carreras en la sardana "Benvinguda"
de Joan Lluís Moraleda i també
enregistrant les músiques olímpiques per a cobla incloent-hi les de la
paraolimpíada.
|
|
|
|
*L’any 1993 el director de La Principal Francesc Cassú és
escollit per realitzar la versió
oficial per a cobla de l’Himne Nacional de Catalunya, "Els Segadors".
Al mateix temps s’enregistra en CD
per La
Principal de La Bisbal i es distribueix juntament amb altres versions
d'arreu del món.
|
*L’any
1995 La Principal és nomenada "Català
de l’any" pel Cercle Català de Madrid per la seva tasca a favor
de la cultura catalana. Va recollir el premi el director Francesc
Cassú en el sopar de gala del Cercle
Català de Madrid acompanyat dels també premiats Jordi Cruyff i la model Judith
Mascó.
*El
15 de setembre del 1996: La Principal de la Bisbal (juntament amb altres
formacions) de la mà del polifacètic Justo Molinero posaren
la música en l’obtenció del record "Guinnes" aconseguit a Can Zam (Santa
Coloma de Gramenet), on quasi 500.000 persones es donaren les mans per ballar la
sardana més gran de tots els temps, la sardana interpretada fou "La
Santa Espina" de Enric
Morera.
*El
4 de juliol de 1998 "Fem
realitat un somni" La Principal de la Bisbal posa música des del
mig de l'estany a un record històric: Una gran rotllana envolta el llac de
Banyoles ballant dues sardanes: Sardanes
al Casino de Martirià Font i Somni de Manuel Saderra Puigferrer
*L'any
2.000 és proclamat de manera oficial "any de la tenora"
La Principal de La Bisbal participa activament en tots els actes promoguts i a
la vegada el director Francesc
Cassú és escollit membre del comitè d'honor del 150è aniversari de
la tenora, presidit pel Molt Honorable
President de la Generalitat.
|
|
*El gener de l'any 2.001 La Principal de la Bisbal fou la primera
cobla que actuà al Vaticà, en una audiència privada amb el
Papa Joan Pau II.
|
|
La cobla, al fons, en l' Audiència
amb el
Papa Joan Pau II |
|
|
*L'any 2003 l'Obra del
Ballet Popular atorga el Premi
a la Producció
Discogràfica a La Principal
de la Bisbal, per la seva col·lecció discogràfica
dedicada a grans personalitats que han estimat la sardana, iniciada
amb els discs dedicats a Artie Shaw i Josep Pla. |
|
|
El director de la cobla, Francesc Cassú,
rebent el premi de O.B.P. de mans del
Conseller de Cultura de la Generalitat de
Catalunya |
*Aquest mateix any 2003 La Principal de la bisbal obté el Premi ARC
2003 en la categoria d'orquestres, de la qual era una de les
finalistes, al costat d'altres orquestres de gran nivell.. L'acte es va
retransmetre per TVE .
*Així
mateix, La Principal de la Bisbal és la formació musical que més
enregistraments fa dins l’estat espanyol, amb una mitjana de 8 CD’s per
temporada. Actualment té un contracte en exclusiva amb el segell discogràfic Audiovisuals de Sarrià.