Assumir la direcció d’una cobla sobradament centenària (creada el 1888), institucional (Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya), reconeguda (Creu Sant Jordi) i abastament popular (número 1 en sales i places de concert des de pràcticament la seva fundació) era un repte que vaig acceptar l’any 1992 amb la seguretat i confiança que, tot i la meva joventut, els meus companys havien dipositat en mi.

La solidesa i respectabilitat dels directors que m’han precedit (Conrad Saló, Josep Cassú, dirigiren la cobla i la dignificaren durant gairebé seixanta anys) i el nivell de professionalitat dels antics components de la Principal ens esperonen i gairebé obliguen a mantenir i enaltir la qualitat de la cobla.

S’ha optat per una línia molt clara: JOVENTUT i QUALITAT. Amb una mitjana d’edat força baixa i amb l’experiència que ja tenim tots, volem elevar el nostre llistó i contribuir no solament a dignificar la sardana i la música per a cobla, sinó també a intentar augmentar la qualitat cultural del nostre país.

Francesc Cassú, director.

Components

 

 
Flabiol Pere Rabasseda   Trombó Gabriel Duch
Tibles

Lluís Pujals

Gabriel Castelló

  Fiscorns

Josep Malonda

Joan Manel Margalef

Tenores

Josep Gispert

Jordi Parrot

  Contrabaix Joan Xandrich
Trompetes

Albert Font

Josep Ramón Prats

Ramón Mora

 Direcció  Francesc Cassú

 

Com a component de la Principal de la Bisbal durant vint anys com a solista de tenora, avui continuo sent un fervent admirador de la mateixa cobla.
Espero i desitjo que tots els sardanistes i amants de la nostra música, tingueu a bé d'encoratjar-los en la tasca que actualment estan realitzant.
Rebeu una amical salutació

Ricard Viladesau

Lluís Pujals

Estimar Catalunya és estimar la seva llengua, i encara més les seves músiques i cobles.

Escoltant la Principal de la Bisbal interpretant totes les formes de músiques de casa nostra consisteix a, encara més, fer-te apreciar la teva llengua, la teva terra, la teva raça.

Qui no és orgullós de la consideració, els sentiments d'amistat dels músics de la Principal de la Bisbal?

Glòria a la reina de les cobles!!!

Max Havart

La meva cordial salutació als amics de la Principal de la Bisbal, dipositaris d'un prestigi indiscutible i hereus d'una tradició centenària, rubricada per vàries generacions de músics il·lustres.
Amb admiració i afecte

Jordi León

Els sardanistes i els amants de la bona música ho tenim molt clar: quan parlem de la Cobla el cor se’ns va a l’Empordà.
Aquesta plana pentinada per la tramuntana no només ha inspirat temes tel·lúrics, sinó que ha encomanat l’art del vent bufar a músics que han resultat genials i cobles que han esdevingut mítiques. D’entre totes, una de molt especial: La Principal de la Bisbal.

Sebastià Alba i Bertolín

President de l’Obra Sardanista Violetes del Bosc

Josep Gispert

Pere Rabasseda

La Principal de la Bisbal és, sens dubte, la Cobla - Orquestra més rellevant del nostre País.

El seu nom ha estat i és sinònim de prestigi i categoria.

La considerable quantitat d'excel·lents instrumentistes que n'han format part, alguns d'ells veritablement extraordinaris, com també els directors que n'han dut el timó, li han donat un segell musical poderós, que desperta admiració arreu.

Poder escoltar la Principal de la Bisbal és un privilegi.

Josep Pomés

Directiu de l'Agrupació Sardanista l'Ideal d'en Clavé de les Roquetes

Salut, La Principal de la Bisbal, Cobla de Cobles, Cap i Casal de la Sardana, que per 100 anys més en siguis tu la més galana!.

Joan Lluís Moraleda

Josep Malonda

Albert Font

És evident que, fer referència a la cobla La Principal de la Bisbal, és per a molts, i sense cap mena de dubte, parlar d’una de les senyals d’identitat de la música del nostre país, i en definitiva, de la història de la nostra cultura.(......). El que si que no deixaré de dir, és que aquelles persones que componen la seva formació, no estan dalt d’un pi, (malgrat que tenen raons per estar-hi), sinó que, ben al contrari, son persones que toquen (i mai més ben dit) de peus a terra, conscients de que el seu treball fet dia a dia i generació darrera generació, no és altra cosa que estar al servei de tots aquells que estimen (que estimem), la música.

Joan J. Blay

Un dels principals trets de LA PRINCIPAL, i que li dona un paper transcendent dins la història de la música de cobla i la sardana, és la seva continuïtat com a cobla de primera fila ja des del moment de la seva fundació. Ha superat els canvis dels anys vint, els avatars de la guerra civil, i els molts canvis en les estructures de les cobles-orquestres dels darrers anys.

El seu compromís en mantenir una exigència i rigor indiscutible en la formació de cobla i divulgar la sardana amb el més alt nivell musical, són un exemple a tenir en compte.

No és fàcil estar més de cent anys al cim de les nostres cobles i seguir sent un referent indiscutible.

Ara encetem el segle XXI, i LA PRINCIPAL segueix sent "la cobla".

Jaume Nonell

Josep Ramon Prats

Joan Xandrich

Recuerdo cuando era niño (...) en las aburridísimas tardes de domingo, me iba con algún amiguete a la plaza de Sant Jaume a ver como bailaban sardanas (...). Me encantaba la música cuando ésta iba a toda caña y obligaba a los danzantes a ir a tope. Era hermosísima la uniformidad rítmica y lo muy en serio que se lo tomaban. Los brazos en alto y el ritmo trepidante de las piernas me tenían completamente embrujado. ¡Qué pasada! (...). Me gusta la sardana, me da buen rollo.

Pepe Rubianes, actor (de l'article "La sardana")

És curiós que jo la sardana la veig, alhora que una tradició, una manera de fer força. Veig ballar les rotllanes i veig el rondo que feia'm amb el DREAM TEAM quan entrenàvem i que fou el fonament del nostre èxit sobre el terreny de joc. (...). Això és un equip; no es tracta que tots siguin magnífics i sensacionals, sinó que per sobre de tot hi hagi una gran harmonia.

Johan Cruyff, ex-jugador i tècnic del Barça (de l'article "Futbol i sentiment")

Ramon Mora

(...) La banda sonora de moltíssimes tardes de la meva infantesa i adolescència ha estat el magnífic so de la trompeta del meu pare assajant a casa dotzenes de sardanes.(...).

Júlia Otero, periodista (de l'article "Seqüències de la vida")

Voldria parlar dels amics de la cobla La Principal de la Bisbal des de dos vessants diferents.

Primer, de les col•laboracions que hem tingut amb l’Esbart Dansaire de Rubí. En diversos moments, a Catalunya i a l’estranger, hem tingut l’ocasió d’actuar junts.

Sempre ha estat un luxe per a l’Esbart actuar al costat d’una entitat del prestigi d’una cobla com La Bisbal. Però més enllà del fet puntual, sempre hem trobat al darrere del nom un grup d’excel•lents professionals i, encara millor, un entranyable grup d’amics.

La seva professionalitat s’ha posat sempre de manifest en l’interès per la feina ben feta, en l’excel•lent disposició a l’hora d’assajar i en l’estima amb què ha tractat cada partitura, traduït tot en una interpretació final de les obres de la màxima qualitat.

Personalment, dirigir La Principal de la Bisbal ha representat un honor i un plaer difícil de superar.

En segon lloc, com a coordinador de l’emissora Catalunya Música, sempre hem trobat en aquesta cobla la màxima col•laboració i hem gaudit de les màximes facilitats per als enregistraments, entrevistes i audicions de tot el material sonor, extens i interessant, que tenen al mercat.

Amics de La Bisbal, que la nostra col•laboració sigui un bon motiu per treballar, cadascú des de la seva vessant, per la difusió de la música tradicional i les danses populars catalanes.

Més enllà de la dansa, de la mà de l’Esbart Dansaire de Rubí o de les ones que emet Catalunya Música, gràcies per la vostra amistat!

Pere Burés i Camerino, Director musical de l'Esbart Dansaire de Rubí i Coordinador de Catalunya Música